Aquest escrit està dedicat a persones que viuen espantades i deprimides i que han perdut tota esperança.
El càncer no canvia pero si que fa que la persona miri més per ella mateixa, que visqui en el moment present. Moments importants que no es poden deixar passar, cal aprofitar-los, no sabem si els tornarem a viure. Lo mes habitual es estar enfadada amb el món.
Començaré a escriure la meva pròpia historia. Aquesta comença el 22/05/2002 amb una mastectomia radical esquerra tipo Madden.
Un mati vaig trobar-me que tenia uns bultos al pit esquerra. Vaig anar a la consulta de la meva ginecòloga. Em va respondre que no era important. Vaig continuar amb la meva vida. Al cap d’uns dies, observo un augment de tamany. Em trobo que la meva Dra. referent està de baixa de maternitat, l’està substituint un metge de la Seu, tan sols al veure’m em comenta que no li agrada el que observa, em deriva al Hospital Nostra Senyora de Meritxell a fer-me una biòpsia. Al cap d’uns dies em truquen i el radiòleg em comenta que vagi a buscar els informes, que tinc càncer.
M’envien a Barcelona a la consulta del Dr. Aureli Torné. Des del primer moment m’informa que no podrà salvar-me el pit. No es va equivocar. També va tenir que treure els ganglis que eren cancerosos.
Aquí comencen les sessions de quimioteràpia, un tractament molt agressiu que intento portar de la millor manera possible. Després comença la radioteràpia.
Lo pitjor de tot va ser el cansament pero en aquells moments, em vaig agafar com a referent al ciclista Lance Amstrong que havia guanyat, per tercera vegada el Tour de França. Vaig tenir molt clar des del principi que si ell podia jo també podria fer-ho. Em vaig marcar una meta: caminar cada dia i allargar-me amb el temps la distancia. Això va ajudar-me en el meu estat emocional. No tenia cabell i vaig comprar-me varis sombreros de diferents colors, mirava molt per la meva imatge. Es molt important trobar-te bé amb tu mateixa. L’esperitat de lluita es la protagonista.
Prioritats a tenir en compte:
- Fer tot el que t’agrada. Mirar de trobar sempre una ocasió per poder gaudir dels petits moments, plaers de la vida.
- l’Esperança de curar-te no l’has de perdre mai. Es un mecanisme de defensa.
- Hi han persones que necessiten suport psicològic per enfrontar-se a la malaltia.
- Es important gestionar les emocions, relacionar-se amb la família.
Per últim, un agraïment a totes les persones que ens donen tot el suport, ens ajuden amb tot el que poden.
