Fer una classificació precisa sobre les substàncies més addictives no és fàcil, perquè hi ha molts factors a tenir en compte (el dany que causen, el grau de plaer que proporcionen, el síndrome d’abstinència…), però hi ha un cert consens a afirmar que la nicotina és la tercera substància més addictiva, només per darrere de l’heroïna i la cocaïna i per davant de la metadona, l’alcohol, les amfetamines o els barbitúrics.
El tabac és un preparat de les fulles de Nicotiana tabacum, una planta originària d’Amèrica que pertany a la família de les solanàcies. En el fum del tabac s’han identificat fins a 400 substàncies tòxiques, com la nicotina, el monòxid de carboni i quitrans, arsènic, amoníac, mercuri, cadmi i plom.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el tabac és la primera causa evitable de malaltia, invalidesa i mort prematura al món. El seu consum continuat fa augmentar el risc de patir càncer de pulmó i també de cavitat bucal, laringe, esòfag, pàncrees, ronyó, bufeta i coll d’úter. També pot provocar bronquitis crònica, infart de miocardi o úlcera gàstrica. Fumar altera els sentits del gust i l’olfacte, provoca l’envelliment prematur de la pell i taca les dents, la pell de les mans i la cara.
Per això, si no has fumat mai, no comencis.
Mantén també aviat converses amb els teus fills sobre els perills de fumar perquè sàpiguen com reaccionar davant de la pressió dels companys. El tabac és la segona substància més consumida entre els joves de catorze a divuit anys després de l’alcohol. És la droga amb l’edat mitjana d’inici del consum més baixa, 13,5 anys.
Per prevenir el tabaquisme en aquest segment d’edat, és millor destacar afectacions menors que es manifesten de manera immediata com el mal alè o l’afectació sobre el rendiment físic que no pas referir-se a possibles malalties greus però llunyanes.
Alhora, s’ha de promoure entre els adolescents una actitud crítica cap al tabac i estimular la rebel·lia: donar-los a conèixer les pràctiques poc ètiques de la indústria tabaquera i fer-los veure que fumar no és cool i de valents, sinó desagradable i signe de dependència.
